Aquest divendres passat vam tenir concert de l’Eduard Canimas al Bar la Poderosa de Sant Feliu. Fa goig veure com la gent se sap i canta les seves cançons (fins i tot els més petits) i com ell i la Sònia connecten amb el públic assistent amb una elegància i un savoir faire absoluts.
Cal remarcar els orígens d’en Canimas, més enllà de ser fill de Sant Feliu, i és que va ser la veu principal de Zitzània, una banda gironina que va explorar senders poc convencionals dins del panorama del rock català dels anys 90. A part, ell, com a artista en solitari, destaca per una personalitat artística molt marcada i en el decurs dels últims anys ha apostat per una sonoritat més austera i acústica, amb una voluntat clara de transmissió espiritual i poètica, tant en les lletres com en l’emoció que desprèn la seva música.
No cal dir que el tema “riu Brugent”, pels de Sant Feliu, és com un himne particular.
«Des de riu Brugent l’aigua va vinguent,
fent petites gorgues i remolins.
L’aigua va vinguent.»
«Al cel hi ha una estrella que cada dia em diu
“canta i no t’encantis i fes com el riu
que la mar ens espera”.»
«Cantant amb alegria i també plorant,
les meves tristeses han anat marxant.
La terra està de festa.»
