Ahir al vespre, mentre l’Anna Maria Villalonga devia entrevistar en Lluís Riera en el marc de la 13a edició del Festival Tiana Negra, vaig acabar de llegir l’Escorxador, l’obra amb la qual en Lluís va guanyar l’onzè Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana ara fa tot just un any. És una coincidència curiosa que m’ha fet somriure de bon matí.
I ara sí, anem al gra: L’Escorxador, d’en Lluís Riera Porta, és una obra que impacta en tots els sentits i des de la primera pàgina: per argument, per combinació de gèneres, per atmosfera, per qualitat literària i, perquè no dir-ho, per banda sonora. És una novel·la negra com el carbó, grotesca, crua i sòrdida, ambientada en un món rural en el qual les addiccions, els traumes i la violència s’entrellacen en un paisatge asfixiant i ple de tensions.
El protagonista de la història és en Roc, un home que intenta redreçar la seva vida després d’un passat ple de misèries —cama ortopèdica inclosa. Al llarg del relat, el narrador —en tercera persona— ens va descobrint aquestes misèries amb mestria i comptagotes, mentre el protagonista interactua amb una galeria de personatges que personifiquen la marginalitat: des de persones discapacitades físicament i emocionalment fins a víctimes de la pobresa i de la violència estructural. Tots ells viuen al límit, atrapats en una societat que avança sense tenir-los en compte, i sovint es veuen obligats a actuar de manera extrema davant d’una realitat que els ofega.
El to de la novel·la és implacable, amb un estil que destaca pel seu realisme brutal i descarnat, per la ironia i per l’humor fosc. L’ambientació és asfixiant, amb descripcions d’una cruesa tan explícita que poden resultar xocants per als lectors més sensibles. I tot i així, hi ha lloc per a l’amor i per a l’esperança, malgrat que aquestes mirin de sobreviure en unes condicions del tot adverses, i és que, a més a més i per si no en teníem prou, L’Escorxador aborda una crítica social contundent, ja que posa en relleu les estructures opressives d’una societat marcada pel masclisme, el racisme i l’homofòbia, sobretot a la vida rural.
Un altre element que m’agradaria destacar de la novel·la és la seva música, que actua com a fil conductor emocional i narratiu, i que intensifica el caràcter del relat, com si fos una banda sonora que sintonitza amb els seus conflictes i vivències. Aquesta presència musical, plena de referències i detalls, reflecteix la passió de l’autor per aquest art i aporta una dimensió sensorial que acaba d’arrodonir l’obra.
En Lluís ha escrit una obra que no només remou consciències i remena budells, sinó que també explora amb valentia les misèries i les contradiccions humanes. L’Escorxador no és una lectura fàcil, però sí necessària. És un relat dur i per a estómacs blindats en el qual la foscor i l’esperança pugnen per la victòria final.
L’Escorxador, d’en Lluís Riera i Porta, l’ha publicat l’Editorial Clandestina, dins de la col·lecció crims.cat.
Reading kills fascists.
