Ressenya de La balada del gos, de la Raquel Gámez
Els ingredients principals de “La balada del gos”: la soledat, els prejudicis, la decrepitud i les injustícies del món, les pors i els anhels de la gent normal, la vellesa… i els gossos, fan d’aquest recull de contes un compendi d’històries properes i ben reals que descriuen petits testimonis de la societat —malalta i egoista— que ens ha tocat viure. El fil conductor dels gossos està molt ben trobat i funciona a les mil meravelles, tot i que els personatges humans no es queden enrere, i el domini lingüístic que té la Raquel… m’ha entusiasmat completament.
Si teniu ganes de lectura ràpida però amb intencions, d’històries boniques però de duresa intrínseca i rerefons impactant i commovedor, aquest llibre ha de ser vostre. La combinació de tot plegat és formidable.
I no dic res més, per no aixafar guitarres, però sí que afegeixo una imatge de collita pròpia i un parell de fragments d’un dels relats que més m’ha agradat:
—
Cada matí, la colla dels tres gossos —jo els deia així— em feia companyia. Dos eren d’una senyora que vivia en un pis de protecció oficial. Es deien Lleó i Juli, per la qual sospirava el tercer, que es tractava d’un gos vagabund. L’animal esperava impacient que fossin dos quarts d’onze, l’hora en què veia els seus socis de trapelleries sortir del portal i, també, l’hora que obrien aquella estranya caseta on, de vegades, ell hi havia orinat. Qüestió d’anar marcant territori. Com que no tenia nom, li vaig posar Sandokan. Feia la mateixa cara que l’actor de la sèrie, amb aquell parell d’ulls refulgents.
—
Aquell mateix dia va ser quan vaig veure el Joel. Era entremaliat, de pell bruna i cabells marrons. Brut i revoltós, em va recordar l’intrèpid Tom Sawyer que tan interessada havia llegit feia uns anys. El vaig reconèixer tan bon punt el vaig veure. S’ajustava fidelment a la descripció que m’havien donat. Durant setmanes havien continuat fent diana contra l’oficina, així que tota enfuriada vaig cridar-lo.
—
Correu a comprar-lo: La balada del gos. Raquel Gámez-Serrano. Edicions Xandri
