La Núria Martínez, reconeguda activista literària en el sentit més ampli del concepte, ha escrit una ressenya fantàstica de la meva última novel·la, Del cel a l’infern. No cal dir que li estic molt agraït i que m’encanta que l’hagi gaudit. Gràcies, Núria!
Escric això quan tot just he acabat la lectura d’aquest tros de novel·la que ha escrit en Biel Cussó i quan encara tinc un nus a l’estómac i en plantejo que hagués fet jo de trobar-me a la pell dels protagonistes.
En les novel·les d’en Cussó sempre ens trobem al costat dels ‘perdedors’, i aquest cas no pot ser diferent, tot i que ho és. M’explico. Evidentment, no és una història d’herois, al contrari, o és de gent normal que pateix les conseqüències de viure la societat actual i on es fa palesa aquella dita de ‘la curiositat mata el gat’; i és que de vegades el nostre afany per documentar tot el que veiem ens pot portar a ser testimonis de quelcom que seria millor que mai haguéssim vist.
La nostra és una societat viciada i malaltissa que ens mostra el pitjor de l’ésser humà i on passar del cel a l’infern pot ser qüestió de segons. La vida es pot capgirar amb un obrir i tancar d’ulls, posant a prova la nostra capacitat de resiliència davant el pitjor dels infortunis. I, què hi ha pitjor que perdre a un ésser estimat? Que aquest desaparegui i no en sàpigues res. Si el dol d’una pèrdua és terrible, el dol per una desaparició, on no sap què dimonis ha passat amb aquella persona, és quelcom que ha de posar a prova la nostra estabilitat emocional d’una manera brutal.
Un thriller psicològic que et fa pensar en quina merda de món vivim, com moltes vegades acceptem l’inacceptable i seguim, o intentem continuar endavant com millor sabem i podem. I, on l’autor ens posa davant d’un dels sentiments més bèsties i irracionals que hom pot experimentar: l’amor per un fill.
Article original: https://magiadellibres.blogspot.com/2025/06/lectures-de-juny.html
