Ressenya de Del cel a l’infern – Jordi Cervera – Reus Digital

Avui, al Reus Digital, en Jordi Cervera ha escrit una ressenya magnífica de la meva última novel·la, Del cel a l’infern, publicat per Rosa dels vents. En Jordi és un referent en moltes coses, o sigui que no cal dir que em fa molta il·lusió que li hagi agradat. ❤️

Biel Cussó (Barcelona, 1979) és un escriptor que es va estrenar amb la sèrie Mindrä l’any 2012. Des d’aleshores, la seva progressió ha resultat força ràpida i interessant. Va formar part de l’antologia de joves narradors ‘Els caus secrets’, editada per Moll l’any 2013. L’any 2017 va guanyar el premi Memorial Agustí Vehí de Tiana amb Sang freda i va obrir una via dedicada al conreu de la novella negra que va seguir amb ‘Camí de cendres’ l’any 2021, ‘L’herència del dimoni’ l’any 2024 i ‘Del cel a l’infern’ que acaba de publicar Rosa dels Vents.

Cussó manté uns trets marca de la casa que converteixen la seva manera d’escriure en un univers especial. D’entrada el gust pels petits detalls, per aquella quotidianitat que sembla avorrida, anodina, repetitiva i gens interessant i que, de cop i volta, es pot capgirar de dalt a baix i transformar-se en un neguit, en un ensurt o fins i tot en un malson. També s’aferra a la delicadesa dels fets i al rigor de la paraula per anar avançant amb històries que no fan concessions, que es converteixen en armes precises i letals, que van per feina, sense deixar-se res, però sense ornaments superflus que puguin distreure o desbaratar l’eix central.

En el cas concret de ‘Del cel a l’infern’, el Biel explora una situació que, en aparença sembla d’allò més normal. El Pau, l’Aina i la Jana, la seva filla petita lloguen una casa de turisme rural amb la intenció de passar quinze dies lluny de la ciutat, dedicats a gaudir de la natura i a deixar de banda el neguit i l’estrès de la feina de cada dia. Caminades per la muntanya, calma i pau que, ben aviat es comencen a torçar. Una pudor desagradable, un abocador de ferralla i una nau en aparença abandonada però que potser no o està tant, desperten el nas periodístic de l’Aina i fan que les vacances idíl·liques es comencin a transformar en alguna cosa més semblant a un malson. I un cartell de “Prohibit el pas” que no es respecta, es converteix en la porta oberta a una experiència al límit.

Biel Cussó porta la situació amb bon pols i sap transmetre els terrors interiors que s’escampen més enllà del temps. Passat i present s’alternen per anar construint els detalls concrets de la història que té molt a veure amb les notícies que omplen les pàgines de successos dels diaris i amb el fet que el perfil més o menys secret del camp català s’hagi anat transformant en un cau secret que pot acollir els pitjors secrets i les activitats menys agrícoles en el sentit central de la paraula. I, en tot cas, és complicar aportar més explicacions sense caure en l’espoiler, ja que el Biel ha bastit una novel·la concentrada i compacta on tot està relacionat i avançar alguna cosa innecessària podria malmetre la lectura.

En aquest sentit podríem destacar les relacions que s’estableixen entre els personatges, sobretot entre la Jana i el Pau i també aquest habilitat per construir una novel·la sòlida amb un gran economia de mitjans. Ambients angoixants, reflexions profundes, sentiments de culpabilitat, sorpreses i un ritme directe que, fins i tot en els moments més calmats de la història, aconsegueix mantenir viu l’interès i les ganes d’avançar.

Del cel a l’infern és la constatació pràctica del fet que tot pot trontollar i esmicolar-se en un instant i que qualsevol moment plàcid es pot transformar en un malson de difícil solució. I una pregunta que es planteja a la contraportada i que potser us farà pensar. Què pot ser pitjor que conviure amb la desaparició d’una persona estimada?