Vaig començar a seguir el Barça de futbol amb cert interès durant l’adolescència, probablement condicionat pels gustos majoritaris dels meus amics –això és tenir personalitat–. Fins aleshores, era més de bàsquet. Va arribar un punt –cap els divuit, suposo– que els jugadors que debutaven procedents de la masia tenien la mateixa edat que jo. És en aquell moment que em vaig adonar que m’estava fent gran, i que un dels somnis recurrents des de petit era paper mullat: mai faria cap gol decisiu en una final de la Champions; de fet ni tan sols podria seure a la banqueta com a segon porter. No. M’havia passat l’arròs. Crec que ho vaig acceptar sense massa problemes i em vaig dedicar a gaudir veient jugar els altres.
Als trenta-set em passa una mica el mateix amb l’escriptura però sense la sensació d’haver perdut cap tren. Aquí l’edat no penalitza i escriure se’m dóna més bé que donar puntades de peu a una pilota, però això no treu que consumir literatura escrita per gent de la teva edat fa que t’adonis que t’has fet gran, i que començar a col·leccionar escriptors de capçalera de la teva quinta només és un senyal inequívoc que ja no ets aquell nano que es passava gran part del dia fent el burro. No, ara sóc un suposat adult que es passa tot el dia fent el burro, acompanyat d’una burra i dos mini-burros. És per això que per aquest Sant Jordi –i la resta de l’any, que consti–, us recomano llegir aquesta gent (no cal dir que l’ordre no segueix cap criteri especial i que alguns són adults seriosos i d’altres no tant): Víctor García Tur, Cinta Arasa Carot, Marina Espasa, Jordi Nopca, Nina Da Lua, Marc Pastor, Teresa Roig, Gerard Guix, Mercè Climent, Isabel Del Rio, Jordi Dausà Mascort, Marc Moreno, Caterina Cortès Palmer, Roc Casagran Casañas, Xavier Gual, Sebastia Bennassar, Adrià Pujol Cruells, Enric Herce, Sergi G. Oset, Alfons Mallol Garcia i David Vila Ros.
Que passeu una bona diada entre llibres! Fugiu de les aglomeracions humanes!
