Lari & Gafa

L’any 2005, quatre cafres amb estudis i pocs lligams vam començar a compartir pis en un bloc antic de l’esquerra de l’Eixample. Érem dues parelles ben avingudes que vam decidir fer el pas després d’haver estat uns anys vivint en parella harmoniosament cadascuna pel seu compte durant prou temps. Tots quatre vam conviure durant un any i mig, temps que vam saber aprofitar per enfortir encara més la nostra amistat i l’amor de parella. Un dels ingredients clau per aconseguir tal fita, entre molts d’altres, va ser la creació d’uns personatges (una mena d’alter egos nostres) que van acabar donant la volta al món quan tot just les plataformes de vídeo online començaven a fer les primeres passes. Érem Lari & Gafa (i Veva & Liha). I entre nosaltres sempre diem en broma, malgrat que possiblement sigui veritat, que vam ser dels primers youtubers de tot el món.

L’inici de tot plegat va ser molt simple i natural: el Dani (Lari) i jo (Gafa) compartíem grup de música —a part de viure sota el mateix sostre—, però també ens apassionava l’humor. A casa, tots quatre rèiem pels descosits a tothora i amb qualsevol excusa, i fèiem el burro constantment, fins que un dia, després de veure un vídeo d’Ort & Dela que s’havia fet famós a Google Vídeo, vam tenir la idea de dur a terme un projecte esbojarrat: fer paròdies de vídeoclips, però més o menys ben fetes (amb les limitacions d’aquella època i d’espai, aixo sí) i alhora de procés ràpid (en el moment àlgid fèiem un vídeo per setmana).

Vam acabar creant gairebé una seixantena de vídeos, tots ells amb procés i anècdotes propis, i molt ràpidament vam començar a rebre feedback positiu per la nostra feina. Des del primer moment penjàvem els vídeos online a diferents plataformes i els comentaris ens entraven per diferents canals (comentaris a vídeos, emails, missatges al fòrum…). Vam adonar-nos que fèiem les coses bé quan eren les pròpies plataformes les que ens escrivien per tal de suggerir-nos coses, quan va començar a ser impossible respondre a tothom o quan el ritme de visites a la nostra web s’accelerava descontroladament (vam arribar a tenir milers de visites diàries després que els nostres vídeos apareguessin en pàgines de senyores despullades, fins i tot). Els comentaris que rebíem (estem parlant de molts comentaris) eren positius en la seva majoria, malgrat que de tant en tant ens n’arribaven de destructius que buscaven conflicte on no n’hi havia. Els negatius els escrivia gent amb poca autoestima i ganes de tocar el voraviu o que se sentien ofesos quan ens en rèiem de Franco o d’algun polític forassenyat.

De tots els vídeos que vam gravar podem explicar-ne anècdotes i curiositats a tort i a dret, però per fer-ho simple em limitaré a explicar que, des dels seus inicis, Lari & Gafa (i Veva & Liha) vam gaudir com monstres menjant galetes: les plataformes de vídeo es barallaven per nosaltres, músics famosos als quals parodiàvem (o versionàvem) ens havien escrit per felicitar-nos —especial menció a la dona del cantant de No use for a name, que va escriure’ns a través de MySpace per explicar-nos com ella i el seu home (Tony Sly) reien amb nosaltres (els vam versionar tres o quatre cançons)—, vam concedir entrevistes a televisions estatals i de catalanes (amb luxes i absurditats a parts iguals), vam participar en concursos internacionals de LipSync, vam anar a festes temàtiques de Lari & Gafa de gent que no coneixíem absolutament de res, ens venien noies estrangeres a casa per conèixer-nos, ens van reclamar per fer càstings d’anuncis, ens van contractar de TV3 per fer vídeos pel 3XL.net, i tot plegat vam saber-ho compartir amb els nostres. Amb els amics d’aleshores i amb els que vam fer a partir d’aquí.

Van ser anys de diversió pels quatre costats, de joia i bona companyia, i de riure; de riure tot el sant dia sense límits i amb desenfrè absolut.