El riu ens ha frenat. El vailet que m’acompanya, un xiquet de la contrada que buscava algú amb qui viatjar cap al nord, ha fet una feina encomiable, i entre tots dos hem pogut construir una passera utilitzant arbres caiguts durant la tempesta d’anit. La col·laboració ha estat gratificant. El resultat, brillant. Un cop travessat el riu, el bosc ha endurit el posat, i les branques dels arbres s’han retorçat de mala manera per dificultar-nos el pas. Per sorpresa meva, el vailet els ha parlat, i el timbre màgic de la seva veu els ha fet entrar en raó. Aleshores, la llum del Sol s’ha tornat a fer lloc a través del fullam i hem pogut reprendre la marxa sense cap més inconvenient. Al vespre, hem arribat a les Muntanyes d’Argent.
