Del cel a l’infern a la Setmana del Llibre en Català

La setmana del Llibre en Català 2025. Ahir, dissabte, increïble. Gràcies a tothom, vaig estar al cel (ara no caldria baixar Del cel a l’infern).

Dia calorós, de sol intens i olor de ciutat. A mig matí arribem a Barcelona i, després de deixar la família fent encàrrecs, m’acosto al recinte de la Setmana del Llibre en Català. Dedico un parell d’hores a saludar gent d’aquí i d’allà, de xerrera amb l’una o amb l’altre, de retrobaments, de coneixences, de somriures sincers. I de gent que no trobo i que em sap greu no poder saludar. Aprofito per fer quatre compres de llibres i a la parada de Penguin gravem uns vídeos amb la Susana Hernández, que per cert estrena novetat i fa molt bona pinta. Tot seguit arriba la Neus Chordà, que ens porta la comunicació, i xerrem una estona. No gaire perquè toca preparar-nos per la taula rodona.

Ja a l’escenari, en Gil Pratsobrerroca, la Susana Hernández i un servidor ens deixem guiar pels tècnics de so —que ens col·loquen els micròfons— i per la Mónica Socías, que és qui modera la taula. I comencem: Rural Noir per la vena. 40 minuts que passen volant, 3 novel·les rurals amb assassins i plenes d’intriga, i un públic entregat. I la calor. Quina fart de suar. I que divertit tot, i que bonic. I signem llibres i parlem amb un i amb l’altre, amb aquella i la de més enllà. I més retrobaments bonics, converses que s’allarguen i moments per recordar. I una entrevista a la ràdio.

Quin dia! Gràcies!