De petits i en somnis, el Dani i la Sandra recorrien l’espai amb una nau espacial, una de marca, de les bones. Compartien viatges a planetes desconeguts on mai ningú havia posat els peus amb anterioritat. De vegades, quan la nau es quedava sense combustible, es posaven els vestits d’astronauta i continuaven el seu viatge gràcies a uns petits propulsors que els permetien córrer a velocitats endiablades. Això sí, sempre tornaven a casa a temps per prendre’s el got de llet que la mare els tenia preparat abans de sortir corrents cap a l’escola.
Ara que s’han fet grans, la Sandra i el Dani guanyen curses, i sé del cert que és gràcies als seus somnis compartits. Felicitats!
Data de publicació: 3 de maig de 2016Categories: General, Reflexions, Relats127 paraulesVisualitzacions: 582
