Avui em venia de gust escriure una mica sobre el procés constructiu de l’última de les maquetes que he elaborat, un plafó de metre per seixanta amb una via de tren de l’IKEA per l’amic inseparable del meu fill, que fa tres anys. El resultat final el podeu veure sobre aquestes línies i miraré de ser concís pel que fa a l’explicació del camí seguit per aconseguir aquesta imatge.
Primer de tot, enumero el material emprat:
– 1 taulell de l’IKEA Vika Amon d’1m x 60cm de color blanc (el més barat, 10 €)
– 1 pack bàsic de tren de fusta de l’IKEA
– 1 kg de cola blanca
– Aigua
– 1 diari sencer (dels gruixuts)
– Pedres de la mida d’un pinyol de préssec (unes cinquanta)
– 1 llistó de fusta
– Una planxa de porexpan de 60×60 cm (del servei estació)
– Sorra de platja (3 gots plens)
– Un parell de pinyes i un grapat de pinassa (aquest ingredient és opcional perquè no fa falta però dóna una textura final diferent)
– Pinzells (des de brotxa grossa fins a pinzells petits per pintar detalls) – Jo n’he utilitzat 4: gruixut (brotxa de pintor), mitjà (típic pinzell per pintar marcs de portes), petit i petitíssim
– Rasqueta
– Cutter
– Pintura acrílica negra, blanca i blava (de la que no es necessita aiguarràs per netejar els pinzells)
– Cinta de pintor
– Herba de modelisme (1 paquet)
Passos a seguir:
01 – Posem el taulell amb la part no tractada mirant cap amunt, que és la superfície on hi construirem tot el paisatge. La primera actuació serà construir el recorregut del tren i enganxar-lo amb cola blanca sobre el mateix taulell. Per fer això utilitzarem el pinzell mitjà per escampar la cola sota la base de la via del tren. Amb la via col·locada vaig voler construir una mena d’aparcament per cotxes, del que ja podem col·locar-ne els límits, fent ús de dos trossos de llistó i enganxant-los, també, sobre el taulell.
02 – Per fer la muntanya i el túnel ho farem per pisos i, per aconseguir-ho, tallarem el porexpan amb una forma orgànica que ens permeti simular una muntanya. Primer comencem amb dues piles independents, una a cada costat de la via, que acabarem unint per sobre. El perfil de cada pis el tractarem amb un cutter, fent-li talls que simulin la pedra d’una muntanya. De moment només enganxem sobre el taulell les dues piles (sense la capçalera).
03 – Mentre els elements enganxat s’assequen, anirem preparant la barreja que ens permetrà aconseguir una textura més realista a la maqueta. Primer de tot tallem tot el diari a trossets petits, com els de la foto, i els col·loquem en algun recipient prou gros per encabir-los (jo he fet servir una garrafa d’aigua tallada per la part de sobre) i els cobrim d’aigua, mentre netegem les pedres de riu de la possible sorra que els quedi incrustada i les col·loquem sobre una superfície on es puguin assecar.
04 – Un cop les pedres estan seques, les utilitzem per marcar els laterals del que serà el riu i el llac, deixant una de les ribes del riu lliures de pedra, ja que el parquing farà aquesta funció. Les enganxem amb cola, fent ús del pinzell petit. Per cert, cada cop que utilitxem un pinzell amb cola l’hem de posar en remull i extreure-li la cola, si no es quedarien els pèls enganxats i mal negoci faríem.
05 – Ara toca acabar la barreja que hem iniciat amb el paper de diari i l’aigua. Un cop el paper ha quedat ben estovat (jo el deixo en aigua 24 hores), extreiem l’aigua del recipient (en deixem un ditet) i afegim al recipient la resta d’ingredients: la sorra i la cola blanca (en aquest cas mig quilo, aproximadament, però més val passar-se que quedar-se curt), i en aquest cas he afegit pinassa i trossos de pinya petits. Remenem a consciència fins que ens queda una massa més o menys homogènia. Si veiem que queda massa difícil de treballar afegim un pèl més de cola blanca. Un cop tenim la barreja l’anem col·locant sobre el taulell, tenint en compte que a les parts que volguem que siguin planes n’hi haurem de posar poca quantitat (de forma testimonial) i a zones com la muntanya n’hi haurem de posar molta. Recordeu que la part de sobre de la muntanya encara no l’hem enganxada i hi haurem de posar la barreja per separat.
06 – Un cop tinguem la barreja col·locada enganxem la part de sobre de la muntanya i igualem la massa que la recobreix. Ara toca esperar que s’assequi, i això comportarà dies, depenent del gruix de la barreja. En aquest cas jo em vaig haver d’esperar tres dies. A la imatge de sota podem observar com la barreja es va enfosquint a mida que s’asseca.
07 – Quan ja tenim la massa ben seca, passem a pintar. Ho farem en diferents fases i la primera implica pintar tots els elements amb un gris fosc, gairebé negre. Per aconseguir-ho, en un recipient adequat posem cinc parts de negre per una de blanc i fem la barreja per acabar pintant tota la maqueta. Abans de res, però, protegim els laterals del taulell amb cinta de pintor.
08 – Un cop la maqueta estigui seca anirem fent capes successives de pintura, amb grisos cada cop més clars i amb menys pintura al pinzell. D’aquesta manera, la segona capa serà una barreja de dues parts de negre per una de blanc i pintarem l’escenari sense esmerar-nos a omplir les zones més difícils, que quedaran del color més fosc. La tercera capa serà una barreja d’una part de blanc per una de negra i, anant en compte en posar molt poca pintura al pinzell, farem passades per sobre la maqueta, fent força però deixant el color anterior a la vista en els llocs més enfonsats. La quarta passada serà d’una part de negre per dues de blanc i la repartirem amb un pinzell gairebé sec, eixugat amb un tovalló de paper per extreure’n la màxima quantitat de pintura abans de pintar. La passada serà sense fer gairebé força, deixant-nos portar pel propi pes del pinzell. La cinquena i última passada la farem amb un color gairebé blanc, amb una barreja d’una part de negre per deu de blanc i en aquest cas el pinzell (utilitzam el mitjà), ha d’estar gairebé buit de pintura i el traç serà totalment testimonial. A les fotos següents es pot observar l’efecte que provoquen les successives passades de pintura, un escenari digne de Mòrdor:
09 – En el següent pas farem el riu i les línies del pàrquing i l’Heliport que m’he tret de la patilla a la part superior de la muntanya. Pel riu seguirem la mateixa tècnica que hem fet abans i primer el pintarem de blau marí, ben fosc, i quan estigui sec, anirem fen passades de blau més clar amb menys pintura al pinzell. Paral·lelament, posarem cinta de pintor marcant els límits de les línies que volem pintar de blanc al parking i a l’heliport.
10 – L’últim dels passos consistirà en col·locar herba allà on creiem necessari que la superfície es vegi verda i no grisa. Vaja, que farem créixer herba i deixarem la roca sense tant protagonisme. Per aconseguir-ho, amb el pinxell mitjà untarem amb cola blanca les zones on hi volem l’herba, mirant de seguir l’exemple de la natura i evitant posar herba a les parts verticals de les pedres o a l’interior del túnel.Un cop tenim la cola repartida (jo ho he fet en dues vegades per evitar que la cola s’assequés), hi anem tirant l’herba per sobre i esperam que s’assequi (1 dia o 2).
Ja estem! Visca! Ara només faltaria girar la maqueta a l’inrevés per fer caure l’herba sobrant sobre un papaer de diari (per reaprofitar-la en una altra maqueta), treure la cinta de pintor dels laterlas del taulell i, apa, a jugar, nens!
El resultat: