La Núria Martínez ha escrit una ressenya de l’Herència del dimoni que, com sempre, guardaré com un tresor. Espero que serveixi per convèncer-vos a tots per comprar la novel·la, ja sigui demà o qualsevol altre dia de l’any!

Gràcies, Núria!

  • ‘L’herència del dimoni’ és el viatge vital d’en Neal, protagonista i narrador en primera persona, a qui coneixem sent un adolescent i a qui veiem evolucionar al llarg de quinze anys. La seva no és una evolució plàcida ni molt menys tranquil·la, ans al contrari.
  • Fill d’una família completament desestructurada, situada a l’escalafó socioeconòmic més baix, amb un pare alcohòlic i violent i una mare completament submisa. La seva veritable família són els amics que ell ha triat, primer en el campament de caravanes on viuen i després el que va trobant al llarg del seu viatge.
  • En Neal ha de lluitar amb dents i ungles per poder sobreviure en un món que el rebutja, que no li dona treva ni es preocupa per ell i les seves circumstàncies. La violència, de vegades explicita i de vegades implícita en els fets i les paraules, serà qui marcarà la seva trajectòria i forjarà el seu caràcter.
  • La violència i les ànsies de venjança seran els seus motors, els d’en Neal, però també els dels seus companys de viatge: l’Emma i la Katia, amigues d’infantesa, la Sam, la seva germana gran o en Raven, amic i company de penúries.
  • Tots cinc iniciaran el viatge que ha de posar fi a les seves ànsies de revenja, que els ha de retornar la pau interna que els van arrabassar massa d’hora. Un viatge on l’amistat, l’amor, el dolor i les ganes de fer justícia seran els motors principals.
  • ‘L’herència del dimoni’ és una obra violenta, com iracunda és moltes vegades la vida. Una violència extrema, dolorosa i necessària per entendre com en Neal i els seus companys s’enfronten als greuges i a les traïcions que han patit al llarg de la seva curta vida.
  • Biel Cussó ens torna a portar lluny de les nostres fronteres, en un viatge geogràfic que ens portarà dels Estats Units a Eslovènia, passant per Sud-àfrica. Ens torna a presentar uns personatges desarrelats que lluiten per sobreviure i per trobar la pau interna que mai han conegut. Ens torna a posar davant una novel·la que no deixa indiferent a ningú i que es llegeix, tot i la seva duresa, en un sospir, puig que no pots sortir de les seves doloroses pàgines.
  • Recomanable al 200%, com tot el que ha escrit l’autor.