Amb el Dani compartim un munt de maneres de fer i maneres de sentir, entre les quals hi ha la música, una infantesa passada entre boscos i camps i un sentiment extrem de devoció cap als nostres avis i àvies, tres elements vitals en les existències respectives. És per això que haver pogut traslladar a la pantalla la seva música i els seus records de petit són un regal per a mi, i més encara si ho he pogut fer de bracet amb l’Eneko. Per acabar-ho d’adobar, un dels protagonistes del vídeoclip és el meu fill gran, el Roger, que fa de versió mini del Dani. Només puc demanar una cosa més: premeu play i compartiu! Gràcies!!!
Endavant vídeo:
