El 20 de juny de 2015, vuit dies abans de fer els 38 anys, en Xavier Pujol i Narro va patir un fatídic accident de moto que va acabar amb la seva vida. Ell, que si alguna cosa tenia eren plans de futur per parar un tren, va veure com es tallaven en sec tot els seus somnis, anhels i il·lusions per deixar pas a un buit immens que de ben segur va fer de l’univers un lloc més trist i solitari.

Per a nosaltres, els seus amics i família, la pèrdua d’en Xavi va ser un cop molt dur, un cop que malauradament ens acompanyarà per sempre; i justament per això, pel que ell significava per a tots nosaltres i per poder pair amb unes mínimes condicions el fet que ja no el podríem tornar a veure mai més, vam decidir recordar-lo d’una manera ben especial: amb la publicació del llibre que teniu a les vostres mans. I és que a través d’aquestes pàgines que fullegeu hem volgut recuperar i preservar el seu llegat en un format que sembla especialment creat per a algú com ell: un personatge alegre que contagiava a tots els que l’envoltaven amb el seu sentit de l’humor tan peculiar i addictiu.

En Xavi era un seguidor incondicional del còmic, s’havia apuntat a cursos per aprendre a dibuixar-ne i n’era un gran consumidor, i fins i tot s’havia arribat a recrear a si mateix sense saber que uns anys més tard ens aprofitaríem de la seva feina per donar vida a un personatge que a molts ens acompanyarà per sempre més.

La lectura de les aventures d’en Vieruman ens evoca grans personalitats del còmic com en Garfield o en Calvin i Hobbes, i tot això ho fa en un recull de 80 historietes plenes d’humor i sarcasme. Amb en Vieruman passarem molt bones estones, i llegint les seves trifulgues i reflexions tindrem la sensació que en Xavi encara és entre nosaltres i que d’una manera o altra sempre serà al nostre costat.

Fer realitat aquest còmic, encara que soni estrany i contradictori, ens ha servit per apropar-nos més a en Xavi. Hem conegut la part de tots nosaltres que més ens hi lligava i hem establert vincles que gràcies a ell han aflorat entre tots els que estàvem al seu costat. Hem fet el dol amb ell, de bracet, gaudint tots junts de la seva forma tan peculiar d’enfocar la vida i el seu dia a dia. Mentre donàvem forma a les seves històries, mentre en dissenyàvem les vinyetes o mentre n’escrivíem els textos hem rigut, hem plorat i, sobretot, l’hem recordat tal com era: amb un somriure entre els llavis. I només per això ja ha valgut la pena.

Xavier, Xavi, Vieru… Allà on siguis, espera’ns.