Sempre he pensat que aquesta foto sembla un quadre. Pels colors, per la composició, per la història que s’hi explica, per l’alegria que s’hi desprèn… però sobretot per la figura de la meva àvia, que somriu il·luminada al centre de la imatge.
Avui fa deu anys que ens va deixar, la iaia. Era una dona completament entregada a la família, treballadora, molt de la broma, amb geni quan calia i extremament dolça. La foto mostra la seva essència perfectament. Va ser una àvia de deu. Sempre tenia bones paraules pel que fos i era optimista de mena. Hi pensem molt tots, en ella.
La foto està presa al menjador de la Biblioteca Arús l’any 60. El meu besavi en va ser el conservador mentre va estar tancada al públic durant el franquisme i la meva família paterna hi va viure durant aquest temps. El meu pare i els seus germans hi van passar una infantesa increïble, entre llibres, sales immenses i passadissos secrets.
