Fa temps que, de tant en tant, reviso l’arbre genealògic de la família i miro de trobar-hi personatges que van ser més o menys reconeguts durant la seva època. Aquesta vegada, tanmateix, he saltat a la família política i qui m’ha cridat l’atenció és l’oncle-avi del meu sogre, o sigui, l’oncle-rebesavi dels meus fills:
En Patrici Arnau i Pericas (Barcelona, 10 de novembre de 1907 – Barcelona, 26 d’abril de 1991) va ser un futbolista català, conegut per la seva trajectòria com a interior dret al Futbol Club Barcelona durant els anys 20 i 30, i que va destacar per l’elegància dels seus moviments i per la potència dels seus xuts a porta. Es va formar a les categories inferiors del FC Barcelona des del 1920 —va entrar al Barça amb només 12 anys—, debutant amb el primer equip durant la temporada 1923-24. Amb un total de 293 partits disputats i 106 gols anotats, va esdevenir una figura clau del club durant una de les seves primeres etapes daurades. Al llarg de la seva carrera, Arnau va contribuir a l’obtenció de diversos títols de gran importància:
- 1 Lliga espanyola: 1928-29
- 3 Copes d’Espanya: 1925, 1926, 1928
- 8 Campionats de Catalunya: 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30, 1930-31, 1931-32
- També va ser internacional amb la selecció catalana de futbol, en una època on aquesta selecció vivia una gran popularitat.
En Patrici (futbolísticament conegut com Arnau) va ser un dels integrants del Fútbol Club Barcelona durant la seva “edat d’or”, compartint vestidor amb llegendes com Josep Samitier, Vicenç Piera i Sagi Barba. La seva intel·ligència al camp, sumada a una gran capacitat golejadora, el van convertir en un referent per als aficionats de l’època.
Durant anys el València el va intentar fitxar amb insistència, però mai no el va aconseguir convèncer. Els seus pares van assegurar-se que això no passés, i mai no es va moure de Barcelona, on havia nascut. Durant al seva trajectòria al Barça va tenir temps de jugar al Camp del carrer Indústria i al de Les Corts.
El 9 de juny de 1930, el FC Barcelona li va retre un homenatge, un acte que va destacar el seu paper fonamental en la història del club. Patrici Arnau es va retirar del futbol professional l’any 1934, deixant un record inoblidable tant al club com a la seva afició. A més a més va ser l’últim supervivent de l’equip campió de la primera Lliga, el conegut com l’equip de l'”Edat d’Or”, fins que l’any 1991 va morir víctima d’una llarga malaltia.
Per a la família, la figura d’en Patrici Arnau i Pericas no només és sinònim de futbol i èxits esportius, sinó que també significa un record personal i proper digne de menció. La part que em toca a mi, que és d’esquitllada i a força distància, tanmateix, és prou significativa perquè vulgui deixar-ne constància per escrit. En definitiva el meu sogre, en Patrici Arnau Sala, de tant en tant n’explicava anècdotes emotives que per si soles haurien de fer les delícies de qualsevol amant del Barça i del periodisme de l’època. I val a dir, a més a més, que em fa molta gràcia que aquest home també fos oncle-avi d’en Xavi Escaich, un “il·lustre” paquet del Barça de la temporada 1994-95.
Es poden consultar les estadístiques d’En Patrici Arnau com a jugador del Barça aquí.
