Ahir, amb en Bernat (4 anys), vam escriure, dibuixar i enquadernar un conte de sis pàgines que es diu El gat cepat. Després, dut per l’eufòria, va voler-ne fer un ell sol, i el va titular El gat petitíssim. Són dos tresors que guarda amb els contes preferits, i que abans d’anar a dormir va voler que expliquéssim amb el seu germà. Una mica de llum després de més d’una setmana tancats a casa per culpa d’un virus irreductible i torracollons i que encara ara ens manté sota mínims.