Quan l’any 2.000 vaig deixar la carrera d’Arquitectura Superior a la meitat –després d’anys convençut que reformar edificis antics era el meu somni– vaig haver d’adaptar-me a una situació que de cap de les maneres havia previst, una situació regnada per la incertesa. Sí, al cap de poc vaig començar una altra carrera que és la que actualment m’ajuda a guanyar-me les garrofes cada mes, però pel camí es van perdre alternatives que, des de la distància que em permet el pas dels anys, puc assegurar que tampoc haurien estat del tot malament.
Periodista esportiu
De més petit el que realment hauria volgut ser era jugador de bàsquet –un dels bons, a poder ser– però amb el pas del temps el futbol va començar a agafar forces dins dels meus interessos. El problema és que amb vint anys jo potser ja era massa gran per poder-me dedicar a xutar la bimba sense haver-ho practicat gaire abans, i és per això que retransmetre partits del Barça com antany havia fet l’Arús amb el seu equip del Força Barça va esdevenir una possibilitat més que atractiva. Actualment el futbol m’interessa poc, tirant a gens, i tot és culpa dels diners que mou –o de com els mou–. Potser per això encara sort que no vam seguir per aquest sender.
Periodista de Late Night Shows
Treballar de nit és quelcom que no suportaria perquè probablement m’adormiria constantment, però he de reconèixer que si la feina fos atractiva com la de tenir un programa de televisió propi –on pogués fer tot el que em vingués de gust– firmaria amb els ulls embenats. Entrevistar gent de tota mena, com el personatge de l’exemple adjunt, hauria estat una de les professions que més m’hauria agradat exercir. Llàstima que no tinc fusta de showman i l’invent no hauria acabat de funcionar.
Diva de l’òpera
És clar que si aquesta professió hagués estat l’escollida primer m’hauria d’haver operat els pits i alguna cosa més, però hauria estat un preu que de bon grat hauria pagat. Gaudir d’una veu de “Gallina de piel” i de moviments de geganter hauria estat un somni que per aconseguir-lo hagués matat, si hagués calgut; la llàstima, tanmateix, és que el meu talent musical és més aviat escàs, i no serà perquè no ho hagi intentat!
Estrella de Rock
Dominar el llenguatge musical no està a l’abast de tothom –i encara menys excel·lir en el seu ús– i això és una gran putada, perquè, qui no firmaria viure una vida plena de drogues, sexe i Rock & Roll? Ostres, és cert, sense talent i amb certes reserves a la vida nocturna la cosa es faria molt difícil. O vés a saber, potser seria innovador i tot!
Actor
Doncs va, potser el destí em té reservada una sorpresa final i resulta que com a actor encara puc funcionar…
Uix… Com diu el meu fill: papa, para de fer el burro!
