El Hòbbit: un descobriment inesperat i en català

Aquest matí he sortit a caminar per la muntanya —miro de perdre’m entre boscos i ruïnes antigues quatre o cinc cops per setmana— i la pluja ha volgut fer-me de guia. I no sé ben bé per què he començat a donar voltes sobre la meva experiència iniciàtica com a lector de novel·les.

Tenia tretze anys i ja era un lector amb certa trajectòria. Les meves lectures preferides durant bastant de temps havien sigut els còmics, el Cavall Fort i novel·letes curtes de joves detectius, però mai m’havia atrevit —em sembla que ni m’ho havia plantejat— a llegir un llibre una mica gruixut. I encara menys sabia que un llibre tenia el poder de deixar marca de per vida.

Un dia —fèiem setè o vuitè, ara no ho recordo—, a l’escola ens van prescriure un llibre —ara no sé si devia ser el primer cop que ens deixaven escollir entre uns quants— que em va deixar completament descol·locat, meravellat i esmaperdut. Era El Hòbbit, d’en J.R.R. Tolkien, i la seva història em va atrapar tant que me’l vaig llegir dos cops seguits —sí, el vaig acabar i el vaig tornar a començar al mateix moment— i em va crear una necessitat imperiosa d’escriure i d’inventar-me mons inexistents. Va ser el primer cop que una obra escrita em feia perdre, literalment, la noció del temps i de la realitat, i que, a més d’atrapar-me amb cada detall —descriptiu, argumental i d’estil— em convidava a ser-ne partícip sense límits ni filtres de cap mena. Va ser una experiència increïble que encara ara recordo amb pell de gallina. I aquella set de llegir encara dura —malgrat que amb alts i baixos al llarg dels anys— i la d’escriure va trigar una mica més a fer-se efectiva però des de fa gairebé mitja vida és crucial en el meu dia a dia.

I tot això ho he d’agrair als meus pares, a l’escola, a desenes i desenes d’autores i autors, però també al senyor Tolkien, que va ser mestre i mentor, i és que la la història d’en Bilbo Saquet és molt més que una simple aventura; és una invitació a sortir de la zona de confort i a explorar l’inexplorat, i en el meu cas i amb tretze anys, va ser la porta oberta cap a un món fascinant que fins aleshores havia quedat lluny del meu abast.

Quina obra tan extraordinària. Un regal valuosíssim.

«Enllà del verd i de boirosos monts vers coves velles i calabossos fons ens cal partir ans surti el sol; per rescatar d’oblit el nostre or».

En Bilbo, el hòbbit, és un personatge afable i tranquil, amic de l’existència ben reglamentada i de costums inamobibles. Però, és alhora, hereu de l’esperit del seu avantpassat viatger. I és aquest esperit que encoratjarà el mag Gandalf per viure, juntament amb en Bilbo, la gran aventura d’aquesta novel·la. Una història fantàstica en la qual el lector se sent transportat dins de l’univers creat per l’autor d’El senyor dels anells.