A casa hem sigut de Cavall Fort durant 3 generacions —jo soc de la del mig— i puc afirmar sense dubtar-ho que ser de Cavall fort va molt més enllà de ser-ne subscriptors. És reivindicació, és descobriment, és passió, són valors, és història, és amor a la lectura però també a les petites coses i en realitat podríem concloure que és un estil de vida ple de satisfaccions i reconfort.
Cada quinze dies en Bernat l’espera amb candeletes, i quan en descobreix un nou exemplar a la bústia salta d’alegria i corre a llegir-se’l d’una revolada. És el seu moment, la seva estona, el seu món. I m’encanta veure’l repetir patrons que altres hem seguit abans. I és que jo, de petit, vaig tenir la sort que els meus avis en guardaven tots els números, des del primer, i els tenien repartits per casa entre armaris i calaixos —en un caos completament ordenat—, de manera que sempre, absolutament sempre, n’acabava trobant algun que havia quedat amagat en algun racó i que encara no havia llegit. I aquell instant de descobriment del tresor, de fullejar-lo i de devorar-lo mig d’amagatotis forma part d’uns records i d’unes vivències del tot impagables. Combinar la lectura i relectura dels exemplars del moment amb els més antics sense entendre del tot la sort i el regal que això suposava era de les meves activitats predilectes.
I quins personatges que n’han farcit les pàgines —i alguns que encara ho fan: L’Ot el bruixot, en Jep i en Fidel, en Jan i en Trencapins, els Barrufets, els Quina Trepa, en Gil Pupil·la, els de l’Illa perduda, els centenars de contes de diversos autors —destaquem-ne el conte de 1.500 paraules exactes que ha escrit en Joaquim Carbó pel número 1.500—, i quants autors i autores històrics de casa i de fora que hi han acabat col·laborant durant anys… Josep Maria Madorell, Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell, Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner, Cesc, Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés, Maria Rius, Llucià Navarro, Carme Solé, Montse Ginesta, Jaume Gubianas i Escudé, Peyo, Hergé, Tillieux… i tants d’altres. Fins i tot Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Maria Girona, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans…
Quin planter, mare meva. I quantes històries escrites, dibuixades, viscudes, rellegides i reviscudes… Gràcies, Cavall Fort. Gràcies per tant! Felicitats pels 1.500 i que per moltíssims més!
Els 1.500 números de Cavall Fort són història del nostre país.
