Ressenya de L’arxiu dels sentiments, d’en Peter Stamm
“L’arxiu dels Sentiments”, de Peter Stamm, és una novel·la introspectiva que parla de la solitud, dels records, de l’amor no correspost i del pes del passat, i ho fa amb un estil clar i certament contingut. L’autor relata, des d’un punt de vista melancòlic, la vida d’un home solitari que viu atrapat en el seu món interior.
La història segueix un narrador en primera persona que, després de ser acomiadat com a arxiver d’un diari important —i d’haver heretat tones i tones de documents de l’empresa a causa de la modernització de l’ofici—, es refugia en la dupla que formen el seu arxiu personal: un espai mental on acumula els seus propis records i sentiments, i un espai físic, que no és cap altre que la documentació heretada del diari i relacionada amb el món i la vida dels altres. Aquest arxiu es converteix en una metàfora de la seva existència: un món ordenat però desvinculat de la realitat exterior.
L’element central de la novel·la és la relació obsessiva del narrador amb la Franziska, una antiga companya d’escola i un amor no correspost. La Franziska, que s’acaba convertint en una cantant d’èxit sota el nom artístic de Fabienne, simbolitza per al protagonista un ideal inabastable. Tot i haver perdut el contacte fa dècades, la seva imatge continua present en els pensaments del narrador, alimentant una fantasia que, amb el pas del temps, es fa cada cop més tangible. La seva obsessió el porta a investigar meticulosament la vida de la Franziska, recopilant-ne articles, entrevistes i records, en un intent de mantenir viu aquest vincle unilateral.
La novel·la explora els límits entre realitat i imaginació. La solitud del narrador el condueix a un estat de dissociació, on els records de la Franziska es confonen amb la seva presència imaginària. Tot i aquesta relació fictícia, el narrador comença a plantejar-se contactar amb ella després de dècades sense veure’s. Aquesta idea esdevé una lluita interna: buscar un sentit a la seva vida o acceptar la seva irremeiable solitud.
Stamm construeix un relat que combina la introspecció filosòfica amb una narrativa senzilla i minimalista. No és només una història sobre el passat i les obsessions, sinó també una reflexió sobre la fugacitat dels sentiments i l’efecte dels records en la construcció de la nostra identitat. La novel·la posa en dubte si l’ordre que imposem a la nostra vida ens separa de la realitat o, si en canvi, ens protegeix d’ella, plantejant preguntes sobre l’amor, l’aïllament i el significat de viure. Malgrat la seva aparent senzillesa, la novel·la destaca per la seva capacitat de generar reflexió i connectar amb la condició humana en moments de profunda solitud.
No cal dir que m’ha encantat, i m’agradaria destacar-ne la traducció meravellosa que n’ha fet la Marina Bornas Montaña.
“L’arxiu dels Sentiments”, de Peter Stamm, l’ha publicat Quaderns Crema.
