I és clar que delectar-te amb històries boniques de final feliç o amb comèdies divertides que t’ajuden a veure color en un dia gris és més agradable que llegir sobre vides tristes o experiències traumàtiques, però de vegades llegir ha de ser un exercici incòmode, una manera directa de sentir en pròpia pell el dolor de l’altre per poder entendre una mica millor el món i ajudar a fer-lo un lloc menys inhòspit i faltat d’humanitat.

A “Bruta i esquinçada”, la Núria Martínez ens relata la història d’una violació. Del fet en sí però també de la por i la incertesa que hi van lligades, d’un pou fosc del qual és difícil poder-ne sortir, de la vida esquinçada, de la culpa i l’engany, i dels homes —sempre els homes—, de la seva naturalesa històricament primària i perversa a parts iguals.

I no voldria pas ser simplista acceptant que la majoria d’homes pertanyem a aquest grup selecte de depravats que o bé participen activament en aquesta mena d’actes, els justifiquen o simplement en són partícips amb el seu silenci o en forma de bromes fora de lloc, perquè no és així —jo no m’hi sento gens identificat i dubto que cap dels homes que sento propers s’hi sentin—, però sí que cal que el món tingui més Núries —que per sort hi són— que expliquin amb veu de dona les històries que només es poden explicar des d’aquest punt de vista i que siguem els homes els que les llegim per aconseguir entendre, encara que sigui una mica, la por i el sofriment amb el que elles han de conviure des de ben petites en certes circumstàncies. I sé que és un tòpic i que s’ha dit moltes vegades, però encara no m’entra al cap que arrosseguem aquesta xacra des de temps immemorials i que no s’hagi aconseguit que ja no n’haguem de parlar mai més.

Gràcies, Núria, m’has fet patir molt, però la teva història és un contrafort més que aguanta el mur que entre totes i tots hem d’evitar que s’esfondri. Gràcies per haver escrit el testimoni de l’Arlet, és una història dura i difícil de pair, però malauradament forma part de la nostra quotidianitat i hem de saber conviure-hi per justament evitar que es repeteixi en bucle durant tota l’eternitat.

“Bruta i esquinçada” de la Núria Martínez ha estat publicada per Edicions Xandri.