Tot just ara fa un any en Jordi Dausà publicava “La nit del gall”, una novel·la de baixos fons ubicada en un futur proper i malauradament prou realista. Ja me l’havia llegit en el seu moment, però avui, per casualitat, m’he entretingut jugant amb una de les seves escenes més emblemàtiques:
A la recepció hi ha un jove amb ulleres que se’l mira amb gest de fastic evident. Porta la camisa descordada —no és gras, sinó greixós— i va despentinat. En Matt l’ha interromput mentre s’embolicava amb algú, o més probablement es masturbava. Una persona rere el taulell d’un hotel és una estampa cada vegada més inusual, i només s’explica per les necessitats dels clients d’aquest lloc: una màquina, ara com ara, és imposible de subornar, i no sap atendre les necessitats de la clientela. En una lleixa rere el jove hi ha un nino del Pare Noel que té leds a l’interior i brilla d’una manera que pretén ser agradable, sense aconseguir-ho. Algú ha escrit «Merry Xmas» en un mirall amb un producte que imita la neu. Dues garlandes esprimatxades, com gossots de carrer, s’aparellen al sostre de la recepció. Per Nadal les decoracions es belluguen per terra de ningú, entre l’escalfor de la Ilar i el desassossec de les sales comunes dels manicomis.
Si no us l’heu llegit, ja podeu córrer; en definitiva és molt probable que retrati la societat que ens espera. Si no heu llegit res d’en Dausà, directament esteu cometent pecat.
