Avui em llevo amb ressenya de Camí de cendres sota el braç, de part de l’Úna Fingal. Quina joia, estimades i estimats. Quan connectes amb qui et llegeix és un moment màgic. Mil gràcies, Úna!!!
És una novel.la magnífica. Amb un enorme poder subjugant. Els seus paisatges penetren dels ulls al moll de l’os. I els personatges, simplement són gent real.
La narrativa d’en Biel és exquisida, despullada d’ornaments innecessaris, directa al gra quan cal, poètica en bona part i, sempre que el gran esperit d’en Víctor ens acompanya. És com una oda a l’essència del contrapunt, allà on la dicotomia entre el bé i el mal es torna necessitat, la necessitat de sobreviure, la necessitat de reparació. Alló de reparar per reparar-se, la redempció per redimir-se.
Potser després el que quedin siguin cendres al camí.
Així es formen les llegendes i els herois llegendaris, ni que siguin antiherois.
Per tant, per a mi, en Biel és un poeta que rescata del fons de la negror tipus i situacions de les vides més fosques.
Però fins i tot la foscor busca llum. I en Biel és un far, un far que ens guia pels camins de cendres.
L’escrit original el podeu trobar al Facebook:
